El principal motiu que em va impulsar a treballar amb la salut dels espais, va ser un vivència personal; veure la solitud de la gent gran tot i estar en una residència. Una solitud que a més a més no estava acompanyada per l’espai. Una gran sala amb la TV posada i tot de cadires recolzades a la paret, espais grans amb llargs passadissos, totes les habitacions i les sales d’estar iguals, etc. Espais dissenyats com un hotel o un hospital, però no com una llar.
Aquests dies no puc deixar de pensar amb tota la gent que està sola; la que està a casa seva, la que està en una residència o centre assistencial i que no pot rebre visites, la que està a la presó, la que està en un camió dies sencers, la que està fora de casa seva i no pot tornar,… i la que està sola en un hospital lluitant per sobreviure especialment. No hi ha res més sanador que l’amor. Estar acompanyat, especialment quan hi ha patiment o una situació crítica, és un gran ajut.
En aquests moments, per desgràcia no és possible. Podem fer-hi alguna cosa? Sí, com a mínim podem fer que la propera vegada que no ens puguem acompanyar de persones estimades o de persones que voluntàriament fan aquest acompanyament, ens sentim com a mínim més acompanyats per l’espai que ens envolta.
Sempre he pensat que hi ha molts espais que podrien ser molt més acollidors i amables del què són. Els hospitals especialment. Les habitacions no conviden a la recuperació. Ara, quan l’únic company és l’habitació, un entorn amable i saludable és més important que mai.
Materials naturals, plantes, color, llums càlides, imatges i missatges inspiradors, la possibilitat de mirar per la finestra des del llit, entrada de llum natural, …hi ha molts factors que fan que un espai sigui saludable i ajudi al benestar. No són cabòries, hi ha evidència científica dels seus beneficis. Poc a poc, es va introduint en els hospitals d’aquí (sobretot en les àrees per nens), però queda molt a fer.
Espero que la difícil situació que estem vivint ens faci reflexionar entre altres coses en la importància de l’espai, sobretot per persones que estan soles o aïllades. Tornant a les residències de gent gran, que és un sector amb el que sóc especialment sensible, si no busquem la manera de que es converteixin en veritables llars, la solitud i la desconnexió vital amb l’entorn seran pitjors que qualsevol virus.
Fem que l’espai jugui a favor de la salut i el benestar.
